jueves, 14 de marzo de 2013

Quan la vida


Quan la vida impossible va acabar,
el somni vermell vomità
sobre la cadira de la ballarina.

L’arbre negre mirà
amb els ulls tancats
el gos invisible que
parlava amb la porta de la poma.

La casa estava trista
perquè no trobava l’amor
i saltava sobre un núvol verd.

La finestra del trapezista
i les fulles de paper
es van amagar al silenci boig
i van fugir arrossegant-se.